Pasolin neix a Bolònia un 5 de març de1922. Hem de dir que el seu pare es deia Carlo Alberto Pasolini, un tinent d’infanteria feixista i amb el que va tenir una relació difícil i turmentosa degut sobretot als diferents caràcters i ideologia que a l’any 1967 la va analitzar a una espècie d’autobiografia cinematogràfica anomenada Edip Rei, basat en un mite de la grècia clàssica. La seva mare, Susanna Colussi, al contrari del seu pare, era una mestra d’escola era una dona d’esquerres, i per tant, amb una mentalitat molt diferent a la del seu espòs. A una entrevista a la revista “Vogue”, realitzada l’any 1971, la compara amb Sòcrates argumentant que era ella qui li contava històries i que tenia una vissió del món idealitzada, doncs creïa en l’heroisme, la veritat, la caritat i la generositat.
Poc després de nèixer, la família Pasolini se traslladen a diferents ciutats italianes com Parma i Belluno degut al seu esperit nómada. Aquest fet converteix a Pier Paolo Pasolini en una persona amb molts pocs amics i sentint-se un estrany en cada ciutat.
En 1925 neix a Belluno altre de les persones que juntament amb sa mare, Pasolini va tenir una relació molt especial d’amistat i d’admiració extrema fins a la seva mort, esteim parlant del seu germà Guido.
Pasolini finalitza els estudis de Batxillerat Superior als 17 anys i degut a la seva afiició per l’art i la literatura decideix matricular-se a la facultat de Lletres de la Universitat de Bolònia, época en la que també col·laborava a diferents revistes en al que representava una forta opossició contra el poder feixista.
Degut a la seva ideologia, Pier Paolo Pasolini se converteix en un activista polític i ingressa al Partit Comunista Italià. Reconeixent públicament la seva homosexualitat, Pasolini és acusat per una corrupció de menors i expulsat del partit del que ell militava.
Malgrat del seu gran reconeixement com a excel·lent director de cinema, comença la seva història artística al món de la literatura en diferents assaigs, poemes i novel·les, que fonamentalment polemitzava d’una manera forta i rotunda amb el catolicisme i el feixisme.Me falten pàgines per poder descriure l’estima, l’admiració i el respecte que li tinc a aquest famós cineasta, i per tant, hauré de continuar al mes següent on acabaré de descriure la vida i l’obra d’aquest gran personatge. Finalment, al mes de novembre, curiosament trenta anys després de la seva mort, dedicaré una petita pàgina a una de les obres que més he admirat del nostre cineasta, “Mamma Roma”.
Poc després de nèixer, la família Pasolini se traslladen a diferents ciutats italianes com Parma i Belluno degut al seu esperit nómada. Aquest fet converteix a Pier Paolo Pasolini en una persona amb molts pocs amics i sentint-se un estrany en cada ciutat.
En 1925 neix a Belluno altre de les persones que juntament amb sa mare, Pasolini va tenir una relació molt especial d’amistat i d’admiració extrema fins a la seva mort, esteim parlant del seu germà Guido.
Pasolini finalitza els estudis de Batxillerat Superior als 17 anys i degut a la seva afiició per l’art i la literatura decideix matricular-se a la facultat de Lletres de la Universitat de Bolònia, época en la que també col·laborava a diferents revistes en al que representava una forta opossició contra el poder feixista.
Degut a la seva ideologia, Pier Paolo Pasolini se converteix en un activista polític i ingressa al Partit Comunista Italià. Reconeixent públicament la seva homosexualitat, Pasolini és acusat per una corrupció de menors i expulsat del partit del que ell militava.
Malgrat del seu gran reconeixement com a excel·lent director de cinema, comença la seva història artística al món de la literatura en diferents assaigs, poemes i novel·les, que fonamentalment polemitzava d’una manera forta i rotunda amb el catolicisme i el feixisme.Me falten pàgines per poder descriure l’estima, l’admiració i el respecte que li tinc a aquest famós cineasta, i per tant, hauré de continuar al mes següent on acabaré de descriure la vida i l’obra d’aquest gran personatge. Finalment, al mes de novembre, curiosament trenta anys després de la seva mort, dedicaré una petita pàgina a una de les obres que més he admirat del nostre cineasta, “Mamma Roma”.
Després de diverses obres literàries, entre les que destaquen la poesia, la novel·la i l’assaig, Pasolini inicia la seva andadura cinematogràfica amb trenta-nou anys, on va reflexar el món popular,urbà i amb uns personatges caracteritzats fonamentalment per la seva marginalitat com és el cas d’”Accatone”., un jove que podria ser tret de qualsevol novel·la social del cineasta on predominen la pobressa, els joves del carrer, borratxeres, robatori i la prostitució.
Tant Accatone com el film que analitzarem al mes de novembre, trenta anys després de la seva mort, “Mama Roma”, es poden classificar dins el neorealisme italià.
Ja descrit el gènere amb el que Pasolini es va iniciar al cinema, podríem destacar dos gèneres més amb els que va demostrar el seu talent:
Primer podríem destacar amb el cinema èpic-històric, on ens va deslumbrar amb pel·lícules com “l’evangeli segons Sant Mateu” (1964), “Edip Rei” (1967) o “Medea” (1970), única pel·lícula que va protagonitzar la soprano Maria Callas.
El tercer gènere que va dominar Pasolini, i analitazt per la crítica cinematogràfica com les tres millors pel·lícules del nostre director italià constitueix el gènere eròtic, constitueix la “Trilogia de la Vida”. Aquesta trilogia censurada a Espanya i Europa durant molt de temps, criticada molt profunament pel seu caràcter eròtic, és avui dia considerada com la culminació de la seva obra. La “Trilogia de la Vida” consta de tres pel·lícules: “Decameró” (1971), “Els contes de Canterbury” (1972) i “Les Mil i una Nits” (1972). Cal a destacar que en totes i cadascuna de les parts d’aquesta trilogia, Pasolini volia expressar la llibertat sexual i recuperar el caràcter fabulós, la felicitat creativa i el sentit poètic.
Finalment, un quart bloc de la seva obra cinematogràfica, està composta per obres com “Pocilga” (1969) i “Saló o els 120 díes de Sodoma i Gomorra”, una obra molt personal, difícil de veure i no apta per a ments sensibles. Descriu una mansió amb senyors feixistes, ex-prostitutes i un grup d’al·lots i al·lotes que han estat presos. Els senyors disposen de la vida dels seus presoners en qualsevol moment amb fets tant reprovables com la violació, la tortura i l’assassinat. Confesso que he intentat veure una altra vegada la pel·lícula per a un major anàlisis, però m’ha estat impossible.
Pasolini va ser assassinat l’any 1975 per Giuseppe Pelosi, desrprés d’una brutal palissa i embestit pel seu cotxe. En un princicpi, ssegons les declaracions del criminal, el director li propossava tenir relacions sexual, però trenta anys més tard, hi ha noves revelacions del criminal al assegurar que varen ser tres homes a part d’ell que varen apalear al director de cinema al crit de “comunista, maricó i porc”
Tant Accatone com el film que analitzarem al mes de novembre, trenta anys després de la seva mort, “Mama Roma”, es poden classificar dins el neorealisme italià.
Ja descrit el gènere amb el que Pasolini es va iniciar al cinema, podríem destacar dos gèneres més amb els que va demostrar el seu talent:
Primer podríem destacar amb el cinema èpic-històric, on ens va deslumbrar amb pel·lícules com “l’evangeli segons Sant Mateu” (1964), “Edip Rei” (1967) o “Medea” (1970), única pel·lícula que va protagonitzar la soprano Maria Callas.
El tercer gènere que va dominar Pasolini, i analitazt per la crítica cinematogràfica com les tres millors pel·lícules del nostre director italià constitueix el gènere eròtic, constitueix la “Trilogia de la Vida”. Aquesta trilogia censurada a Espanya i Europa durant molt de temps, criticada molt profunament pel seu caràcter eròtic, és avui dia considerada com la culminació de la seva obra. La “Trilogia de la Vida” consta de tres pel·lícules: “Decameró” (1971), “Els contes de Canterbury” (1972) i “Les Mil i una Nits” (1972). Cal a destacar que en totes i cadascuna de les parts d’aquesta trilogia, Pasolini volia expressar la llibertat sexual i recuperar el caràcter fabulós, la felicitat creativa i el sentit poètic.
Finalment, un quart bloc de la seva obra cinematogràfica, està composta per obres com “Pocilga” (1969) i “Saló o els 120 díes de Sodoma i Gomorra”, una obra molt personal, difícil de veure i no apta per a ments sensibles. Descriu una mansió amb senyors feixistes, ex-prostitutes i un grup d’al·lots i al·lotes que han estat presos. Els senyors disposen de la vida dels seus presoners en qualsevol moment amb fets tant reprovables com la violació, la tortura i l’assassinat. Confesso que he intentat veure una altra vegada la pel·lícula per a un major anàlisis, però m’ha estat impossible.
Pasolini va ser assassinat l’any 1975 per Giuseppe Pelosi, desrprés d’una brutal palissa i embestit pel seu cotxe. En un princicpi, ssegons les declaracions del criminal, el director li propossava tenir relacions sexual, però trenta anys més tard, hi ha noves revelacions del criminal al assegurar que varen ser tres homes a part d’ell que varen apalear al director de cinema al crit de “comunista, maricó i porc”
No hay comentarios:
Publicar un comentario